Els Orígens de Bisuldunum / Joan Frigola, Andrea Ferre
Frigola i Torrent, Joan


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 121-142 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Intervenció arqueològica a les estances meridionals del claustre de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà) / Joan Frigola, Andrea Ferrer, Jordi Pou
Frigola i Torrent, Joan


En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 559-565 : il., plàn

Bibliografia.

Intervenció arqueològica al Monestir de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà) / Andrea Ferrer Welsch
Ferrer Welsch, Andrea


En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 441-444 : il., plàn

Bibliografia.

Intervenció arqueològica al sector sud de la Devesa (Besalú, la Garrotxa) / Joan Frigola Torrent, Andrea Ferrer Welsch
Frigola i Torrent, Joan


En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 293-298 : il., plàn

Bibliografia.

La Vil·la romana de Vilauba : les intervencions dels anys 2012 i 2013 / Pere Castanyer, Joaquim Tremoleda, Andrea Ferrer, Adriana Cle



En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 287-292 : il., map., plàn

Bibliografia.

Intervencions arqueològiques a Empúries (l'Escala, Alt Empordà) als anys 2012 i 2013 / Pere Castanyer, Marta Santos, Joaquim Tremoleda, Andrea Ferrer, Elisa Hernández, Paula Santamaría



En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 179-218 : il., map., gràf

Bibliografia.

El Conjunt ceràmic del pou del pati de la Pia Almoina (Banyoles, Pla de l'Estany) / Joan Frigola Torrent, Andrea Ferrer Welsch, Josep Tarrús Galter
Frigola i Torrent, Joan


En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 89-116: il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1958, durant unes obres de rehabilitació a l'edifici de la Pia Almoina de Banyoles, va descobrir-se un pou reblert amb centenars de peces ceràmiques. En el present article s'analitza, de manera global, aquest singular conjunt, tot intentant aprofundir en aspectes com la data de construcció del pou i l'estudi dels atuells usats per extreure l'aigua. S'analitzen, també, els successius abocaments de ceràmica esdevinguts entre els segles XVII i XIX, una vegada el pou ja estava en desús, i es proposa un origen per aquestes peces.

La Fortificació de l'església i el monestir de Sant Miquel de Fluvià en època baixmedieval / Jordi Mota Montserrat, Andrea Ferrer Welsch, Joan Frigola Torrent
Mota Montserrat, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 215-239 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'església i el monestir de Sant Miquel de Fluvià van ser objecte de dos grans processos de fortificació entre 1389 i 1478 que van transformar la seva fesomia per sempre. L'article posa en relació els resultats de les excavacions realitzades a l'àrea del claustre i les dependències monacals, de la recerca documental i de l'estudi historicoartístic de l'església, per tal de dilucidar, conjuntament i de manera interdisciplinària, les fases d'aquests processos, així com també les destruccions i reconstruccions que van tenir lloc entremig. D'aquesta manera, s'atorga una cronologia als elements arquitectònics que pertanyen a aquest període i que són part ostensible del monument en l'actualitat.

El Projecte de Vilauba : de la recerca arqueològica a la recuperació patrimonial i a la visita virtual / Pere Castanyer, Joaquim Tremoleda, Andrea Ferrer, Dani Baños



En: 186015 Museus, jaciments, festes i fires : la posada en escena del món romà al NE de Catalunya. Girona : Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica : Documenta Universitaria, 2016

Bibliografia.

Poc temps després de l'inici de les excavacions arqueològiques sistemàtiques a Vilauba, l'any 1978, es començaren a realitzar els primers passos encaminats a la seva recuperació patrimonial. Especialment determinant fou la ràpida compra dels terrenys on s'emplaçava el conjunt arqueològic, l'any 1981, per part de diverses institucions públiques, acció que assegurava la continuïtat futura de la recerca arqueològica i assentava les bases per preservar i recuperar patrimonialment el jaciment. Des d'aleshores i fins avui s'han succeït moltes campanyes d'excavació que han anat desgranant la història d'un jaciment extraordinari fins convertir-lo en un referent per a la història del món rural d'època romana a casa nostra. Paral·lelament a la recerca arqueològica, s'iniciaren també un seguit d'actuacions destinades a la seva preservació i conservació i, més endavant, a la seva progressiva obertura a la visita pública. El propòsit del present treball és donar a conèixer l'estat actual de la seva recuperació patrimonial centrant l'atenció en alguns dels eixos principals que, com l'aplicatiu de visita 3D, han de regir aquest futur parc arqueològic.

El Món romà i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles / Andrea Ferrer, Lluís Figueras
Ferrer Welsch, Andrea


En: 186015 Museus, jaciments, festes i fires : la posada en escena del món romà al NE de Catalunya. Girona : Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica : Documenta Universitaria, 2016

Bibliografia.

El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles va néixer com a museu d'antiguitats comarcals ara ja fa més de 80 anys. El museu se situa en un edifici medieval que va veure transformar els seus usos fins que va començar a acollir les primeres peces gràcies a la descoberta de la vil·la romana de Vilauba el 1932 i el dipòsit de materials procedents de la col·lecció Alsius de prehistòria. A partir de llavors va començar a salvaguardar tots els objectes arqueològics que es trobaven a la comarca procedents de troballes fortuïtes, excavacions arqueològiques o adquisicions mitjançant la compra d'alguns objectes. L'època romana es trobava representada a la sala d'història del museu fins al 2015, que es va desmuntar degut a les obres de remodelació per fer realitat el projecte museològic. És, doncs, a partir d'aquesta conjuntura que podem analitzar quina era la posada en escena del món romà al Museu Arqueològic de Banyoles i quines són les línies a seguir en el futur.

El monestir de Sant Miquel de Fluvià i l'estructura del complex abacial / Andrea Ferrer Welsh, Joaquim Tremoleda Trilla
Ferrer Welsch, Andrea


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 147-166 : il. ; plàn. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà) 
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Fins fa ben poc, del monestir de SantMiquel de Fluvià en coneixíem només l'església, que fa funcions de parròquia, i la torre campanar. Essent comés un delsmonumentsmés significatius per conèixer l'arquitectura altmedieval dels comtats del nord-est de la Marca Hispànica, es desconeixien la resta de les dependències que formaven l'abadia, com passa en altres casos, com ara Sant Pere d'Albanyà. Les darreres excavacions arqueològiques han permès posar al descobert i conèixer l'estructura del claustre i d'alguns àmbits que propers treballs sobre el terreny hauran de completar. En aquest treball es presenta el complex com un tot i la seva evolució històrica. Des de la fundació va patir enormes canvis que, a manca de conèixer a partir de la documentació escrita, les evidències materials ajuden a precisar.